L’ÚS DEL TAPING A LA LOGOPÈDIA

En la logopèdia, a l’àrea de la motricitat orofacial s’està investigant i desenvolupant cada cop més tècniques i instruments per aconseguir resultats més efectius i ràpids en el seu tractament. És per això que volem donar a conèixer una de les tècniques utilitzades actualment que està obtenint uns bons resultats en la seva utilització al llarg del tractament, a l’hora de mantenir l’estímul après i com actuació preventiva. Aquesta tècnica és la coneguda com Taping i es basa en la utilització de l’embenatge neuromuscular, molt utilitzat en el món de la fisioteràpia, però que en els últims anys, s’ha adaptat a la pràctica logopèdica. És una eina que complementa el treball realitzat a la musculatura orofacial per obtenir uns resultats terapèutics més efectius.

El taping té diverses formes d’aplicació, que a partir de la valoració del tractament, adaptarem de la millor manera a les necessitats de la persona. Els aspectes més importants a tenir en comptes en la seva aplicació, són la forma i la tensió que utilitzarem segons l’objectiu que s’hagi establert amb el pacient.

L’avantatge principal del seu ús en la logopèdia, és la seva duració, ja que les seves propietats es mantenen més enllà de la sessió terapèutica.

La seva pràctica és beneficiosa en alteracions de la motricitat orofacial com respiradors orals, alteracions posturals, alteracions de la deglució, hipotonia o hipertonia muscular, sialorrea (baveig), entre d’altres.

És molt important que l’aplicació d’aquesta tècnica es porti a terme per professionals formats en aquesta àrea per evitar una incorrecta aplicació i possibles lesions.

Melody Salazar